Com els altres planetes, era una bola de foc que s’anà refredant. Encara conté un nucli incandescent : la lava d’un volcà en erupció n’és una mostra. Gràcies a això l’interior de la terra està en agitació. La massa magmàtica incandescent manté la inestabilitat de les plaques sòlides (plaques tectòniques) de l’escorça terrestre i també és la causa dels terratrèmols i volcans (que faciliten aquests últims l’expulsió del magma incandescent)
Fa molt de temps, quan la superfície de la terra s’anava refredant , es varen formar les roques, producte de la solidificació de minerals que formaven la barreja fosa. Quan veiem el granit, compost de tres minerals: quars, feldespat i mica, o bé observem acuradament el basalt de forma cristal·lina, ens els podem imaginar abans de solidificar com una sopa roent. Aquestes roques tenen doncs el seu origen en la solidificació del magma incandescent. Els geòlegs en diuen roques magmàtiques o ígnies.
L’escalfor del sol dóna lloc a diferències tèrmiques de les masses d’aire (l’aire calent menys dens va cap al fred) i junt amb la rotació de la terra, originen remolins d’aire (ciclons) d’una gran força.
També el Sol és l’origen del cicle de l’aigua: produeix l’evaporació i la formació de núvols que, en refredar-se en les capes altes, causen les precipitacions. Aquestes actuen com una màquina salvatge i s'estableix un cicle continu (núvol- pluja- fonts- riu- mar- núvol), gràcies a l'acció de l'energia solar. Les pluges nodreixen les aigües terrestres i subterrànies. Com segurament ja saps, i explicarem més endavant, l’aigua i l’aire són essencials per als organismes.
Els rius produeixen remolins (interacció corrent d’aigua- pedres ) que fan circular l’aigua i erosionen les roques.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada