Des de fa segles, els geòlegs intenten explicar la formació de les muntanyes i l'origen dels terratrèmols i els volcans. Inicialment es pensava que aquests fenòmens tenien causes diferents.
No obstant això, quan es va estudiar la distribució dels volcans i els terratrèmols, es va constatar que es concentraven en unes zones determinades, seguint unes línies. Aquesta distribució tan singular no podia ser casual.
Al principi del segle xx, Alfred L. Wegener va observar que els perfils de l'Àfrica i Amèrica del sud encaixaven com les peces d'un trencaclosques. El més sorprenent era que també n'encaixaven diverses formacions geològiques i que els fòssils anteriors a 150 milions d'anys també eren els mateixos. Wegener va suposar que els continents es movien amb el temps, una teoria que es va anomenar deriva dels continents. Aquesta idea va ser rebuda inicialment amb escepticisme.
Durant els anys seianta del segle xx es va descobrir que les roques del fons oceànic eren molt menys antigues que els continents. També es van trobar una mena de serralades submarines que van rebre el nom de dorsals oceàniques. A les dorsals, l'escorça oceànica està acabada de formar i hi abunden els terratrèmols i les erupcions volcàniques. Així mateix, es van descobrir fosses oceàniques, zones molt més profundes que la resta de l'oceà, paral.leles a arxipèlags o a serralades volcàniques, on també sovintegen els terratrèmols. Aquestes descobertes van fer que es formulés la hipòtesi segons la qual el fons dels oceans s'expandeix a les dorsals, on ascendeixen magmes, i es destrueix a les fosses oceàniques, on s'enfonsa.
No obstant això, quan es va estudiar la distribució dels volcans i els terratrèmols, es va constatar que es concentraven en unes zones determinades, seguint unes línies. Aquesta distribució tan singular no podia ser casual.
Al principi del segle xx, Alfred L. Wegener va observar que els perfils de l'Àfrica i Amèrica del sud encaixaven com les peces d'un trencaclosques. El més sorprenent era que també n'encaixaven diverses formacions geològiques i que els fòssils anteriors a 150 milions d'anys també eren els mateixos. Wegener va suposar que els continents es movien amb el temps, una teoria que es va anomenar deriva dels continents. Aquesta idea va ser rebuda inicialment amb escepticisme.
Durant els anys seianta del segle xx es va descobrir que les roques del fons oceànic eren molt menys antigues que els continents. També es van trobar una mena de serralades submarines que van rebre el nom de dorsals oceàniques. A les dorsals, l'escorça oceànica està acabada de formar i hi abunden els terratrèmols i les erupcions volcàniques. Així mateix, es van descobrir fosses oceàniques, zones molt més profundes que la resta de l'oceà, paral.leles a arxipèlags o a serralades volcàniques, on també sovintegen els terratrèmols. Aquestes descobertes van fer que es formulés la hipòtesi segons la qual el fons dels oceans s'expandeix a les dorsals, on ascendeixen magmes, i es destrueix a les fosses oceàniques, on s'enfonsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada